Can Felipa

Conta Plutarc que un home caçà un rossinyol i, trobant-hi ben poc que pogués menjar-se, li etzibà "no ets més que una veu!". En un context intel·lectual i artístic en què la necessitat de disgregar l'autoria i treballar sota el signe de l'apropiacionisme ha estat generalment assumida, la veu pren un protagonisme inesperat. Quan era la sortida al món de l'obra d'art original, tenia un valor supeditat al d'aquesta obra, però quan l'originalitat -entesa com la producció de coses noves des d'un origen- ha deixat d'interessar-nos, la veu queda sola, sense substància -d'aquí el lament del caçador-, com una màscara que, no havent d'ocultar cap cara, busca el seu lloc entre les altres màscares.
Però sabem que una màscara val per una cara, per més que darrera no hi hagi res. Sabem que una veu, per més que sigui buida, pura cavitat ressonant, ens fa pensar en un algú que parla, inventa aquest algú. La veu, quan ja no és la de l'autor (original), segueix sent instància feble d'autoria. Dispositiu poderós i ambivalent, permet el gest conservador de restaurar tímidament l'autoria -si no sabem qui ho ha creat, sapiguem almenys qui ens ho explica-, però també permet aprofitar la darrera aparença de subjectivitat per perdre'ns del tot en el joc de miralls.
Concebre-la com a dispositiu de restauració parcial de l'autoria, ens permetrà parlar, en aquest taller, de la veu en sentit propi (la del cantant, l'actor, el conferenciant, el performer), però també de la veu com a mecanisme d'apropiació per excel·lència: és per la veu que Pierre Menard és més fascinador que Cervantes, John Oswald que Michael Jackson, Sherrie Levine que Eugène Atget. Les sessions del taller es plantejaran com a sessions de lectura compartida de textos clau sobre el tema, i com a discussió, sobre la base d'aquests textos, de les problemàtiques plantejades pels qui en prenguin part.
Impartit per Lluís Nacenta.

Preu: 65 €
Per inscripcions envieu un correu a: joana@cccanfelipa.cat