Cercavila per la Rambla del Poblenou
————
Activitat La(b) Felipa vinculada a l'exposició "Aprenent de Can Felipa""

En el marc del Jardí d'exòtiques/invasores,  el dia 27 de novembre a les 13h es farà un cercavila partint de l'hort a l'encreuament dels carrers Llacuna i Llull en el que les plantes del Jardí envairan la Rambla del Poblenou.
Horaris
27 de novembre a les 13h
Informació complementària
Activitat vinculada al projecte artístic "Les matem perquè ens molesta el seu soroll" de Vicky Benítez per a l'exposició "Aprenent de Can Felipa"

Jardinera de professió, vaig començar treballant a partir del llistat que elabora el ministeri d’agricultura ramaderia i pesca sobre les plantes exòtiques invasores (http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especies-exoticas-invasoras/)   per relacionar el discurs sobre l’eradicació de certes espècies pel fet de ser al·lòctones i de protegir les espècies autòctones, amb la  postura populista en altres àmbits de ‘primers els d’aquí’. Moltes espècies catalogades formen part del nostre paisatge local des de fa generacions, com la figa de moro o l’atzavara (on paradoxalment a la voluntat de preservació de la biodiversitat, es recomana la utilització del glifosat). En quantes generacions un deixa de ser al·lòcton i passa a ser autòcton? com es relaciona tot això amb les persones?
En aquest projecte treballo a partir d’una espècie concreta la cotorra de kramer (Psittacula krameri), considerada espècie invasora,  introduïda en els anys 80 a Barcelona. Els seus nius són destruïts amb l’excusa que desplaça a les autòctones merla (Turdus merula) i a l’urraca (Pica pica), però en realitat es fa perquè són sorolloses i els seus excrements embruten els nostres carrers. M’interessa reflexionar sobre com apliquem criteris similars a les persones, com es decideix quines nacionalitats són benvingudes i quines altres no ho són, quines construccions i formes de vida són acceptades i quines no ho són.  I sobre tot, l’arbitrarietat d’una decisió de despatx. Encara que el més curiós és com totes les mesures  que utilitza  l’home que juga a ser Déu per a dominar la natura són sempre infructuoses, perquè la natura no es deixa dominar.