Cercavila per la Rambla del Poblenou
————
Activitat La(b) Felipa vinculada a l'exposició "Aprenent de Can Felipa""
En el marc del Jardí d'exòtiques/invasores, el dia 27 de novembre a les 13h es farà un cercavila partint de l'hort a l'encreuament dels carrers Llacuna i Llull en el que les plantes del Jardí envairan la Rambla del Poblenou.
Horaris
27 de novembre a les 13h
Informació complementària
Activitat vinculada al projecte artístic "Les matem perquè ens molesta
el seu soroll" de Vicky Benítez per a l'exposició "Aprenent de Can
Felipa"
Jardinera de professió, vaig començar treballant a partir del llistat que elabora el ministeri dagricultura ramaderia i pesca sobre les plantes exòtiques invasores (http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especies-exoticas-invasoras/) per relacionar el discurs sobre leradicació de certes espècies pel fet de ser al·lòctones i de protegir les espècies autòctones, amb la postura populista en altres àmbits de primers els daquí. Moltes espècies catalogades formen part del nostre paisatge local des de fa generacions, com la figa de moro o latzavara (on paradoxalment a la voluntat de preservació de la biodiversitat, es recomana la utilització del glifosat). En quantes generacions un deixa de ser al·lòcton i passa a ser autòcton? com es relaciona tot això amb les persones?
En aquest projecte treballo a partir duna espècie concreta la cotorra de kramer (Psittacula krameri), considerada espècie invasora, introduïda en els anys 80 a Barcelona. Els seus nius són destruïts amb lexcusa que desplaça a les autòctones merla (Turdus merula) i a lurraca (Pica pica), però en realitat es fa perquè són sorolloses i els seus excrements embruten els nostres carrers. Minteressa reflexionar sobre com apliquem criteris similars a les persones, com es decideix quines nacionalitats són benvingudes i quines altres no ho són, quines construccions i formes de vida són acceptades i quines no ho són. I sobre tot, larbitrarietat duna decisió de despatx. Encara que el més curiós és com totes les mesures que utilitza lhome que juga a ser Déu per a dominar la natura són sempre infructuoses, perquè la natura no es deixa dominar.
Jardinera de professió, vaig començar treballant a partir del llistat que elabora el ministeri dagricultura ramaderia i pesca sobre les plantes exòtiques invasores (http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/especies-exoticas-invasoras/) per relacionar el discurs sobre leradicació de certes espècies pel fet de ser al·lòctones i de protegir les espècies autòctones, amb la postura populista en altres àmbits de primers els daquí. Moltes espècies catalogades formen part del nostre paisatge local des de fa generacions, com la figa de moro o latzavara (on paradoxalment a la voluntat de preservació de la biodiversitat, es recomana la utilització del glifosat). En quantes generacions un deixa de ser al·lòcton i passa a ser autòcton? com es relaciona tot això amb les persones?
En aquest projecte treballo a partir duna espècie concreta la cotorra de kramer (Psittacula krameri), considerada espècie invasora, introduïda en els anys 80 a Barcelona. Els seus nius són destruïts amb lexcusa que desplaça a les autòctones merla (Turdus merula) i a lurraca (Pica pica), però en realitat es fa perquè són sorolloses i els seus excrements embruten els nostres carrers. Minteressa reflexionar sobre com apliquem criteris similars a les persones, com es decideix quines nacionalitats són benvingudes i quines altres no ho són, quines construccions i formes de vida són acceptades i quines no ho són. I sobre tot, larbitrarietat duna decisió de despatx. Encara que el més curiós és com totes les mesures que utilitza lhome que juga a ser Déu per a dominar la natura són sempre infructuoses, perquè la natura no es deixa dominar.
Activitats relacionades