Escribir como un Jardín > Cristina Spinelli
————
28.01.2021 al 14.04.21
28.01.2021 al 14.04.21

[CAT] 

Escriure com un jardí

Una imatge viscosa i lluent s'acosta i s'allunya a mode de zoom a nivells que serien impossibles de captar per l'ull humà. Més tard percebem que aquest espès terreny violeta correspon a l'acostament dels cossos que anirem trobant en el nostre recorregut. Els cossos d'unes imatges que han canviat de forma, mostrant i alterant un text: el codi digital ha traspassat a físic, generant així una muntanya de papers que s'han convertit en un espès conglomerat ple de matisos i caràcters inconnexos. Unes basses disperses contenen i condensen infinites alteracions variables, fragments lèxics que ens fan transitar entre el natural i l'artificial: patrons de pètals de flors que es repeteixen, fantasmagories en orquídies seques i en violetes gebrades en sucre, panotxes i un munt d'embolics que no són més que errors de màquines que creen objectes. Un escrit s'enfila com un jardí per un antic ornament arquitectònic guardant la seva forma i un petit bosc de panotxes de blat de moro creix a través de l'artifici del seu propi teixit. 

Explica la llegenda grega que el vaixell de Teseu, en el qual va tornar des de Creta a Atenes, va ser alterat i modificat canviant-ne pràcticament totes les seves peces. Es van preguntar llavors si, encara que canviessin les seves parts per altres, aquest seguiria sent el mateix vaixell. Cristina Spinelli ens proposa un recorregut on els codis s'alteren, on les formes muten, on els objectes canvien de pell, de forma, d'aspecte; on una fina línia separa l'artificialitat i la naturalitat, la fisicitat i la materialitat, a compteexpenses de la nostra percepció. No podem evitar preguntar-nos si la panotxa segueix sent panotxa, encara que l'hagi fabricada una impressora 3D; o si les flors segueixen sent flors, encara que estiguin mortes o siguin de resina, pedra o caramel; o si els cossos conserven encara una mica d'imatges, encara que ja no puguem veure-les.

[CAST]

Escribir como un jardín

Una imagen viscosa y reluciente se acerca y se aleja a modo de zoom a niveles que serían imposibles de captar por el ojo humano. Más tarde percibimos que ese fragoso terreno violeta corresponde al acercamiento de los cuerpos que iremos encontrando en nuestro recorrido. Los cuerpos de unas imágenes que han cambiado de forma, mostrando y alterando un texto: el código digital ha traspasado a físico, generando así una montaña de papeles que se han convertido en un espeso conglomerado lleno de matices y caracteres inconexos. Unas charcas dispersas contienen y condensan infinitas alteraciones variables, fragmentos léxicos que nos hacen transitar entre lo natural y lo artificial: patrones de pétalos de flores que se repiten, fantasmagorías en orquídeas secas y en violetas escarchadas en azúcar, mazorcas y un montón de enredos que no son más que errores de máquinas que crean objetos. Un escrito trepa como un jardín por un antiguo ornamento arquitectónico guardando su forma y un pequeño bosque de mazorcas de maíz crece a través del artificio de su propio tejido. 

Cuenta la leyenda griega que el barco de Teseo, en el cual volvió desde Creta a Atenas, fue alterado y modificado cambiando prácticamente todas sus piezas. Se preguntaron entonces si, aunque cambiaran todas sus partes por otras, este seguiría siendo el mismo barco. Cristina Spinelli nos propone un recorrido donde los códigos se alteran, donde las formas mutan, donde los objetos cambian de piel, de forma, de aspecto; dónde a la artificialidad y a la naturalidad, a la fisicidad y a la materialidad las separa una fina línea a expensas de nuestra percepción. No podemos evitar preguntamos si la mazorca sigue siendo mazorca, aunque la haya fabricado una impresora 3D; o si las flores siguen siendo flores, aunque estén muertas o sean de resina, piedra o caramelo; o si los cuerpos tienen todavía algo de imágenes aunque ya no podamos verlas.

Text: Clàudia Elies i Cristina Spinelli
Disseny: Miranda Pérez-Hita i Montse Arderiu
Podeu consultar les imatges de l'exposició de Marc Llibre.
Horaris
de dimarts a divendres de 16:30 - 20:30 h 
dissabtes amb cita prèvia 
(per venir fora d'aquest horari ens podeu escriure a claudia@cccanfelipa.cat o trucar-nos al 932 56 38 40)

Informació complementària
Reserva lloc per a la inauguració de 18 a 19h clicant aquí
Reserva lloc per a la inauguració de 19 a 20h clicant aquí
Reserva lloc per a la inauguració de 20 a 21h clicant aquí