Can Felipa

En el seu llibre Capital is Dead, McKenzie Wark denuncia l'afecció emocional de l'esquerra a la continuïtat de l'capitalisme, que s'hauria convertit en un concepte teològic (en lloc de històric) per la forma en què es llegeixen i transmeten els textos de Marx: una lectura basada en els mateixos protocols de cita, exegesi i interpretació amb què es llegeixen els textos canònics o escolàstics. Davant d'això proposa una estratègia que els situacionistes van cridar détournement i que consisteix a agafar allò que és útil per al moment present en lloc de vetllar per la integritat de el cos textual o desvetllar alguna "veritat immutable" oculta en ell: una poètica de l'apropiació que difereix de l'material de què s'apropia.

Wark presa fragments clàssics d'El Capital i canvia algunes paraules, conceptes i expressions de forma estratègica amb la intenció de donar-los vigència i adaptar-los a la nova economia digital. Trobem altres exemples com el Manifest postfuturista de Franco 'Bifo' Berardi o la Declaració de drets de la dona i la ciutadana d'Olympe de Gouges. Aquest taller planteja un exercici similar: prendre textos canònics per torcerlos, tergiversar i reescriure'ls. És possible fer una lectura en clau posthumanista de la Carta Internacional de Drets Humans, advocant per les aliances interespècie? I una versió infomaterialista [1] de la Declaració d'independència del ciberespai? En definitiva, podem, seguint a les xenofeministes, entendre aquests textos com arquitectures mutables subjectes a perpètua modificació i millora?