Can Felipa

Com a The Yellow Wallpaper la protagonista de l'obra registra en un diari íntim les seves estranyes vivències durant la seva reclusió després de patir una crisi nerviosa. Aïllada pel seu marit i obligada a guardar repòs, sense contacte amb cap amistat, llegeix, escriu i s'aferra a la llibertat i a la vida. Amb ella ens endinsem a les parets que la confinen per a esbrinar què són les estranyes formes que sorgeixen dels murs i quines percepcions modifiquen el seu cos. Potser encara és possible teixir diàlegs des de les solituds, entre els cossos aïllats, entre les dones que una vegada i una altra es veuen empeses a viure les mateixes històries. Potser des de les veus de Perkins Gilman, de Leonora Carrington o de Kate Millet, que donen forma a aquest text i prenen cos a l'obra, podrem fer sorgir les veus que travessen les parets del paper groc, els murs del sofriment mental i així descobrir què hi ha entre la forma d'aquests cossos i els seus intents d'alliberament.