Can Felipa

Març de 2021. Islàndia. El volcà Fagradalsfjall entra en erupció.

Portava avisant diversos dies, va fer tremolar l'illa tantes vegades que el terra es va tornar inestable i al final va explotar. Uns dies després M també va explotar.

Va pensar que denunciar a l'home que abusava d'ella quan era una nena havia de deixar de ser una cosa només seva. I va entrar en erupció. I va començar a pintar tota aquella lava i a vomitar sense mirar a qui tacava. Què passa quan pensem que no som una víctima vàlida?

LA MUDA és un crit sobre el fàstic, la por, el vòmit i el dret a estar enfadada, un conte sobre l'abús sexual infantil, sobre la no legitimació d'una mateixa com a víctima, com a supervivent. Com a persona amb el dret de ser feliç i tenir una vida plena.

Format per una cara A (part escènica) i una cara B (part pictòrica, expositiva i editorial). L'arrel del projecte és el mateix per ambdues formes, tot i que poden viure individualment.

Aquest projecte no té un enfocament merament artístic. Entenem les arts i la cultura com a eina política i social, per promoure el canvi i una mirada crítica davant d'aquest tipus de violències amb uns objectius clars: conscienciar i trencar el tabú que rodeja a aquesta problemàtica universal i crear un espai segur per a persones adultes i joves, protegint així la infància.

LA MUDA comença gestant-se com a àlbum il·lustrat (encara sense publicar), un recopilatori de records, escenes, frases, imatges, paraules, acompanyades de gravats, pintures i il·lustracions. Aquest procés comença el 2019 tancant-me al taller de gravat La Madriguera, a Barcelona. El 2022 el treball pictòric s'enllaça amb una nova branca escènica a la Nau Ivanow: el text a sobre de l'escenari.

Mitjançant la paraula i arran de fer públic el meu cas a xarxes socials, apareix una altra ajuda fonamental en allò que suposa alçar la veu: els testimonis. Mostrar aquesta crua realitat davant de Twitter i Instagram, sense cap mena de filtre i no esperant res més enllà de ser llegida i escoltada, va generar que un gran nombre de persones volguessin compartir les seves experiències amb mi, persones que havien passat o estaven passant per la mateixa situació d'abús o de denúncia. Evidentment, no estava sola. El projecte va començar a tenir un sentit molt més ampli: la voluntat que fos més que un llibre, unes imatges o unes publicacions a xarxes, si no que fos un espai per escoltar però també per parlar, que generés la confiança i la seguretat d'una mà estesa: "aquí estic, t'escolto".