[CAT]
En el seu llibre "Capital is Dead", McKenzie Wark denuncia l'afecció emocional de l'esquerra a la continuïtat del capitalisme, que s'hauria convertit en un concepte teològic (en lloc d'històric) per la forma en què es llegeixen i transmeten els textos de Marx: una lectura basada en els mateixos protocols de cita, exegesi i interpretació amb què es llegeixen els textos canònics o escolàstics. Davant d'això proposa una estratègia que els situacionistes van anomenar détournement i que consisteix a agafar allò que és útil per al moment present en lloc de vetllar per la integritat del cos textual o desvetllar alguna "veritat immutable" oculta en aquest: una poètica de l'apropiació que difereix del material de què s'apropia.
Wark pren
fragments clàssics d'"El Capital" i en canvia algunes paraules, conceptes i
expressions de forma estratègica amb la intenció de donar-los vigència i
adaptar-los a la nova economia digital. També hi trobem altres exemples com el "Manifest
postfuturista", de Franco 'Bifo' Berardi, o la "Declaració de drets de la dona
i la ciutadana", d'Olympe de Gouges. Aquest taller planteja un exercici
similar: prendre textos canònics per tòrcer-los, tergiversar-los i
reescriure'ls. És possible fer una lectura en clau posthumanista de la "Carta
Internacional de Drets Humans", advocant per les aliances interespècie? I una
versió infomaterialista [1] de la "Declaració d'independència del ciberespai"?
En definitiva, seguint les xenofeministes, podem entendre aquests textos com
arquitectures mutables subjectes a perpètua modificació i millora?
El
taller L'exposició com a dispositiu planteja algunes de les
diferents teories de museologia a partir d'una selecció de l'oferta
d'exposicions d'art d'aquesta tardor a Barcelona. La proposta és pensar el
museu com a institució de saber i, per tant, com a institució que no és neutre.
Com a visitants d'un museu no només se'ns mostren unes obres d'artistes sinó
també una narrativa concreta i una manera de mirar determinada. El taller és
sobretot un espai de trobada per pensar els descosits de les exposicions d'art,
les seves possibilitats i els seus límits, i compartir les diferents
experiències com a visitants.
Brodat i diàleg col·lectiu és un taller a càrrec de Radial Radiant (Silvia Renda i Erica Volpini), col·lectiu en residència a La Escocesa. El taller proposa la realització d'una peça col·lectiva d'art tèxtil que es confeccionarà a partir de paraules, frases i fragments de converses. Els participants aportaran els discursos que els rodegen diàriament i després els transformaran a la tela. Aquesta mateixa tela es convertirà en unes estovalles sobre les quals s'hi realitzarà un àpat l'últim dia del taller. Aquest taller forma part del programa Entreteixides (en col·laboració amb Hangar i La Escocesa).
________________________________________________________________________
[CAST][1] El término es de Alejandra López Gabrielidis.
Taller a cargo de Toni Navarro
Bordado y diálogo colectivo
Bordado y diálogo colectivo es un taller a cargo de Radial Radiant (Silvia Renta y Erica Volpini), col lectivo en residencia en La Escocesa. El taller propone la realización de una pieza colectiva de arte textil que se confeccionará a partir de palabras, frases y fragmentos de conversaciones. Los participantes aportarán los discursos que los rodean diariamente y luego los transformarán en la tela. Esta misma tela se convertirá en un mantel sobre el cual se realizará una comida el último día del taller. Este taller forma parte del programa Entreteixides (en colaboración con Hangar y La Escocesa).
Taller a cargo del colectivo Radial Radiant