Un projecte comissariat per: Ignacio R. Somovilla.
Amb: Jordee Ayuso, Silvia Burés i Miguel Urrestarazu, Pau Faus, Jerónimo Hagerman, Julie Houle, Lola Lasurt, Cecilia Martín, Sito Mújica, Mickaël Tremoy, Rubén Verdú.
del 28 dAbril al 19 de Juny
Inauguració: dimecres 28 dAbril, a les 20h.
( ) El jardín es el lugar donde se consuma la reunificación del hombre y las cosas, de la naturaleza y la cultura. La pérdida de esa unidad original es la pérdida del jardín o paraíso, la generación de la muerte, el comienzo de la memoria como forma de supervivencia, la nostalgia de los dioses, el deseo y la promesa de la inmortalidad. ( )
Salir del jardín es entrar en el tiempo, empezar a caminar en el plano de la historia.
Y a lo largo de la historia hemos ido en todo momento, plantando
jardines, eco y promesa del jardín donde no existía la muerte y que
quisieramos reconstituir.
José Ángel Valente. "La lengua de los pájaros (a: Elogio del calígrafo)
La pèrdua del paradís va suposar el començament duns inacabables intents per rescatar-lo. El paradís era un jardí i era tots els jardins i tots els jardins des de llavors intenten recuperar-lo o com a molt recrear-lo.
Paradís perdut és una mostra col·lectiva que presenta una sèrie de reflexions sobre la idea del jardí. Diferents maneres dabordar el tema, diferents llenguatges, diferents contextos, diferents resultats, que, en definitiva, només pretenen oferir una visió parcial, subjectiva i fragmentada entre la molta producció artística a partir la idea que del jardí sha generat en els darrers anys i que al mateix temps enllaça amb la històrica presència del jardí en totes les arts.
Paradís perdut proposa alg(unes) mirades sobre lestatus actual del jardí, entès com a escenari, i sobretot també com a metàfora i com a lloc de relació, recreació, contemplació, manipulació, enyor, joc, reivindicació, heterotopia, Aquestes són les nostres mirades, ara només hi falten les vostres. Que us ho passeu bé al paradís.
ET IN ARCADIA EGO