La vulnerabilitat és una cosa intrínseca en l'existència, no és arbitrària, no és limitada ni contingent. És quelcom universal i que ens travessa sense fer distincions. Així ho és també la violència. La violència i les agressions al cos i a la integritat. Hi estem exposades des de ben petites i petits, passant de ser éssers vulnerables a vulnerabilitzades.
Prenem com a punt de partida el nostre propi cos, la nostra pell, la nostra veu, les nostres experiències i revisarem les d'altres dones artistes. A partir de diferents exercicis, pràctiques i pensaments compartits amb el grup, pretenem que aquest taller sigui un espai que serveixi com a mediador o facilitador de detecció de violències mitjançant les pràctiques artístiques. Un espai on poder compartir també opinions i experiències. Optem perquè hi hagi exercicis que puguin ser anònims per bé de crear un espai segur i traient així tota pressió sobre les participants.
Volem plantejar d'entrada, que nosaltres venim del que és artístic, des del privilegi de tenir aquesta eina d'expressió i de protecció, però de la que no tothom disposa. Partim d'aquesta idea, de la precarietat artística, a nivell econòmic i expressiu. Per tant, volem plantejar que les pràctiques artístiques siguin una ajuda per a definir la violència i les agressions, a definir-nos a nosaltres mateixes, en un espai que ens uneix i ens situa en una mateixa alçada, sense jerarquies, un cercle, cadascú amb la seva experiència o no experiència, el seu bagatge, i la seva llibreta, un espai privat vital (com "Una habitació pròpia'', de Virginia Woolf, o "Un zulo propio'', de Itziar Ziga), que si volen, podran compartir i fer públic amb el grup.
A càrrec de Raquel Arnaiz Diego i Marina Guiu Almenara.
Per a dones a partir de 15 anys i persones del col·lectiu LGTBIQ+.
Cada participant ha de portar una llibreta, bolígraf, llapis, retoladors, pinzells o el material que ellxs decideixin per escriure i/o dibuixar.
Activitat gratuïta.